Falten metges?

2016-09-07 13:24

 

Ara fa 3 mesos varem decidir publicar cada dia quines Unitats no es cobrien amb la totalitat dels seus efectius. El resultat de treure a la llum les descobertures del servei  pública ha estat un esforç positiu per part de la Direcció per buscar personal i cobrir el màxim de forats. Ens hem exposat a la premsa i s’han fet moltes preguntes sobre el perquè d’aquesta situació.

De l'entrevista en un diari concedida per un comandament intermig es pot inferir que malgrat l'èxode de metgesses i metges residents que acaben l'especialitat cap a d'altres països, no existeixen professionals suficients capaces de pujar a una USVAm. I això no és veritat.

Existeixen raons sistèmiques en les quals ens podríem posar d'acord, com ara la manca d'especialitat via MIR de la Medicina d'Urgències i Emergències, que complica les estratègies per atraure professionals de diferents especialitats i amb diferents recorreguts curriculars.

Probablement també estaríem d'acord en que hi ha un problema d’arrel al SEM que tard o d'hora s'haurà d'afrontar com a principal, i que requeriria tota una reflexió paral·lela a la que avui volem exposar. Allò que podríem anomenar un "pla d'envelliment".

Però val la pena analitzar les característiques que ens fan únics, per veure si en podem treure alguna conclusió.

Òbviament, el perfil de cada professional és diferent, però a grans trets podríem distingir entre dos perfils de metge/ssa assistencial: aquell/a que treballa pel SEM com a feina principal, i aquell/a que treballa pel SEM com a feina complementària.

Diferents factors han anat fent que el primer grup sigui cada cop més escàs, i entre aquests factors no sembla que hi sigui la manca de professionals amb prou perícia, però potser sí que podem identificar-ne d'altres:

L'absència de convocatòries externes en 10 anys no ha ajudat a fidelitzar professionals, creant un enteranyinat d'interinitats, contractes de jornada parcial per reduccions, contractes diaris, etc. adjudicats sota criteris moltes vegades arbitraris, i que en alguns aspectes podia semblar beneficiós, per la seva "flexibilitat", a la llarga s'hagi percebut com a inestabilitat.

La posada en marxa d'un nou model d'esquenes dels treballadors, separant equips de manera discrecional, i en definitiva, canviant les característiques de la feina per la qual s'han format i han encarat la seva professió, per allò que ha estat venut gairebé com a decisió personal de l'antic gerent, ha posat en dubte la projecció professional que pot oferir el SEM a les seves metgesses i els seus metges.

Disposicions i normatives, en ocasions ridícules, abusives i sense cap benefici evident que compliquen el dia a dia dels nostres treballadors agreujant la feixuga tasca que venim desenvolupant.

Les pròpies bases físiques, s'han anat desplaçant dels centres sanitaris, que semblaria el lloc natural d'aquests professionals, tenint en compte que la medicina no és només assistencial, desplaçant-los a bases en polígons industrials, allunyant-los completament del procés clínic.

I no oblidem que ja plou sobre mullat, la fi de la moratòria de la Llei d'Incompatibilitats va tenir, tal i com es va avisar, l'efecte contrari, molts professionals van reduir la seva jornada al SEM. La progressiva precarietat contractual i retributiva deguda principalment a la prèvia limitació de l’ampliació de la jornada laboral són altres factors que han contribuït.

En resum, es podria dir que es recullen les indignitats sembrades durant molt de temps.

Però no tot és negatiu, des que la transparència ha arribat també al SEM, hem observat com màgicament han aparegut professionals que sembla que fins fa 2 mesos "eren impossibles de trobar". Potser que aprofitem aquesta embranzida i fidelitzem aquests llocs de treball per a que aquestes professionals es puguin desenvolupar amb dignitat.

Perquè formar part del SEM és un orgull per a les professionals que en formem part

CCOO al SEM

© 2016 Rervats tots els drets.

Creat per Webnode